Ester Chacón Ávila

Informations About Ester Chacón Ávila

She was born in Santiago de Chile in 1936, where she studied architecture. In the effervescent 1960s she settled in New York, where her creativity was influenced by the innovative avant-garde of the time, reflected in her extensive textile design work for major firms. In post ’68 Paris she became an internationally recognised artist with her knotted sculptures. In 2004 she moved to Barcelona. She is interested in different materials; nylon, ropes and synthetic fibres, gold or silver thread. She introduced rigid structures, frames or volumes made of metal rods, which served as skeletons for her knotted sculptures. She also restricted the dimensions. She made several series of sculptures in patinated bronze of which she preserved the originals on ropes, as well as various collections of jewellery and miniatures made with threads of different materials and cast in gold or silver. Ester Chacón Ávila has inventoried and used all the resources and discoveries in the possibilities of thread, fibre and the knots that can be invented, to work and highlight them, from the sailor’s knot to the macramé knots or the frivolité knots of our grandmothers. Knots and knotted fibres that create surfaces, volumes, gestures that invite us to dialogue with our ancestral past and to critically review the present. The threads are diverse in texture, shine and thickness: sisal, hemp, linen, cotton, silk, synthetic fibres, with which she builds, knot by knot, complex portable structures or organic and flexible forms, suspended volumes of figurative essence, but which do not disdain abstract developments.Where do these totemic beings come from, these creatures that seem to emerge from other dimensions? They are the product of a more or less conscious inner recycling of the teachings of her own experience: the artist’s vision of the feminine condition, motherhood, uprootedness. They are these serene and powerful women, these daughters of Mother Earth who bear children and are sources of life. Then there are the mutant animals, the strange beings halfway between this perceptible world and that of the original ancestors to whom she is heir. At other times, her works bear witness to a critical perception of human reality and social commitment.
Nació en Santiago de Chile en 1936, donde cursó sus estudios de arquitectura. En los efervescentes años 60 se instaló en Nueva York, donde su creatividad se vio influenciada por las vanguardias innovadoras de esa época, reflejándose en su extensa obra de diseño textil para grandes firmas. En París post’68 se convirtió en una artista reconocida internacionalmente con sus esculturas anudadas.
En 2004 se trasladó a Barcelona. Le interesan distintos materiales; nylon, cuerdas y fibras sintéticas, hilos de oro o plata. Introdujo estructuras rígidas, marcos o volúmenes hechos de varillas de metal, que sirvieron como esqueletos para sus esculturas anudadas. También restringe las dimensiones. Realizó varias series de esculturas en bronce patinado de las que conserva los originales en cuerdas, así como diversas colecciones de joyas y miniaturas realizadas con hilos de distintos materiales y fundidos en oro o plata.
Ester Chacón Ávila ha inventariado y empleado todos los recursos y hallazgos en las posibilidades del hilo, de la fibra y los nudos que se pueden inventar, para trabajarlos y resaltarlos, desde el nudo marinero hasta los nudos de macramé o los de frivolité de nuestras abuelas. Nudos y fibras anudadas que crean superficies, volúmenes, gestos que invitan al diálogo con nuestro pasado ancestral y a la revisión crítica del presente.
Los hilos son diversos en textura, brillo y espesor: sisal, cáñamo, lino, algodón, seda, fibras sintéticas, con los que construye, nudo a nudo, complejas estructuras portables o formas orgánicas y flexibles, volúmenes suspendidos de esencia figurativa, pero que no desprecian los desarrollos abstractos.
¿De dónde vienen estos seres totémicos, esas criaturas que parecen surgir de otras dimensiones? Son el producto de un reciclaje interior más o menos consciente de las enseñanzas de su propia experiencia: la visión del artista de la condición femenina, la maternidad, el desarraigo. Son estas mujeres serenas y poderosas, estas hijas de la Madre Tierra que llevan hijos y son fuentes de vida. Luego están los animales mutantes, los extraños seres a medio camino entre ese mundo perceptible y el de los antepasados originales de los que ella es heredera. Otras veces, sus obras atestiguan la percepción crítica de la realidad humana y el compromiso social.

 

 

 

 

 

Va néixer a Santiago de Xile el 1936, on va cursar els seus estudis d’arquitectura. Als efervescents anys 60 es va instal·lar a Nova York, on la seva creativitat es va veure influenciada per les avantguardes innovadores d’aquella època, reflectint-se en la seva extensa obra de disseny tèxtil per a grans firmes. Al París post’68 es va convertir en una artista reconeguda internacionalment amb les seves escultures nuades.
El 2004 es va traslladar a Barcelona. Li interessen diferents materials; niló, cordes i fibres sintètiques, fils d’or o plata. Va introduir estructures rígides, marcs o volums fets de varetes de metall, que van servir com a esquelets per a les seves escultures nuades. També restringeix les dimensions. Va realitzar diverses sèries d’escultures en bronze patinat de les que conserva els originals a cordes, així com diverses col·leccions de joies i miniatures realitzades amb fils de diferents materials i fosos en or o plata.
Ester Chacón Ávila ha inventariat i emprat tots els recursos i troballes en les possibilitats del fil, de la fibra i els nusos que es poden inventar, per treballar-los i fer-los ressaltar, des del nus mariner fins als nusos de macramé o els de frivolité de les nostres àvies. Nusos i fibres nuades que creen superfícies, volums, gestos que conviden al diàleg amb el nostre passat ancestral ia la revisió crítica del present.
Els fils són diversos en textura, brillantor, gruix: sisal, cànem, lli, cotó, seda, fibres sintètiques, amb els quals construeix, nus a nus, complexes estructures portables o formes orgàniques i flexibles, volums suspesos d’essència figurativa, però que no menyspreen els desenvolupaments abstractes.
D’on vénen aquests éssers totèmics, aquestes criatures que semblen sorgir d’altres dimensions? Són el producte d’un “reciclatge interior” més o menys conscient dels ensenyaments de la pròpia experiència: la visió de l’artista de la condició femenina, la maternitat, el desarrelament. Són aquestes dones serenes i poderoses, aquestes filles de la Mare Terra que porten fills i són fonts de vida. Després hi ha els animals mutants, els estranys éssers a mig camí entre aquest món perceptible i el dels avantpassats originals dels quals ella és hereva. Altres vegades, les seves obres testifiquen la percepció crítica de la realitat humana i el compromís social.

 

 

 

 

Another Exhibitions

INDIRA URRUTIA
Know More